Evolució del vidre:

Els primers vidres que van existir eren peces de collars o grans de vidre, al 1504-1450 a. C a Egipte i a Mesopotàmia, que eren molt apreciats per la seva transparència, però eren molt difícils de fer. A poc a poc es va anar creant petits recipients i bols que van evolucionar a ampolles i a recipients més grans i útils. Es creaven envoltant de capes de vidre un nucli de sorra que després es retirava. Amb el premsat es va arribar a la creació de plats

Anteriors a aquests, hi havia el vidre natural, el que no havia creat l’ésser humà, com son pedres de sílex, quart i obsidiana

A l’Edat Mitjana el vidre es va començar a aplicar a l’arquitectura, utilitzat per tancar els espais interiors, aïllant-los del temps i alhora permetent el pas de la llum i la visió.

Al pas del temps, mentre els camps estructurals i tecnològics anaven evolucionant, l’arquitectura seguia aquests avenços de prop. Un exemple són les catedrals gòtiques, que a poc a poc van anar augmentant l’espai reservat als vitralls per fer-los ocupar una gran part de les parets.

No serà fins a mitjans del segle XIX que el vidre estarà un altre cop considerat un element essencial per la construcció d’estructures, un exemple seria el Crystal Palace de Londres